Ningú dubta que la Senyera, els Segadors o la Sagrada Família (per posar tres exemples) són clars definidors de la identitat catalana. Tanmateix, aquests tres elements patrimonials, un de patrimoni etnogràfic, un d'immaterial i un d'arquitectònic, han hagut de passar un procés complex per a què el col·lectiu se'ls senti com a propis. Dit d'una altra manera, hi va haver un moment en que Catalunya era Catalunya i no tenia aquests elements identitaris, en tenia d'altres, que els seus habitants veien com a representatius de la seva cultura.
Aquest procés complex s'anomena procés de patrimonialització. Amb ell, les cultures integren elements patrimonials en l'identitari comú, de manera que passen a ser punts d'unió i de representació dels col·lectius. Llaços invisibles, indestructibles, que acompanyen les persones al llarg de la seva vida, siguin on siguin, agafin el camí que agafin.
La patrimonialització, essencial per la supervivència de les cultures, va de la mà de l'educació. Només estimem el que coneixem. I només coneixem el que ens ensenyen. De manera que la responsabilitat recau tant en l'educació formal com en l'educació fora de l'aula, aquella que transmetem a les hores lliures. Els valors identitaris que transmetem als petits d'avui, seran les icones representatives de la nostra cultura del demà.
El per què d'aquest blog rau en la inquietud de veure que no hi ha massa espais de difusió dels recursos per a poder dur a terme aquesta educació no formal, tot i que actualment disposem de multitud de propostes i de projectes que poden ajudar a les famílies o als joves a trobar aquests espais de reflexió i de coneixement dels nostres elements patrimonials.
Així doncs, amb la convicció que mai s'és massa petit ni prou gran per aprendre, aquí s'obre una motxilla virtual, on posar tot allò que trobem sobre patrimoni cultural, educació i temps lliure.
Aquells qui la vulguin agafar, se la poden endur a casa seva!
Benvinguts!
