Fàbriques abandonades, colònies de riu, línies de ferrocarril, paisatges industrials urbans, embassaments, etc., tots ells constitueixen testimonis d'un ric patrimoni industrial. Són elements culturals que ens recorden que la indústria catalana va ser capdavantera en el procés d'industrialització de l'estat, proveint els mercats peninsulars, molts d'ells estancats en una modernització incipient.
El segle XVIII constitueix per a Catalunya el punt d'inflexió de la seva entrada en la revolució industrial. S'inicien els canvis en l'activitat agrícola, sobretot en les comarques del litoral, que s'especialitzen en productes orientats cap al mercat, com són el vi i els seus derivats, l'aiguardent. Es multipliquen els intercanvis tan interiors, cosa que porta a la formació d'un mercat català, com exteriors, orientats a Amèrica i a Europa Occidental. Aquestes activitats permeten acumular els excedents necessaris per iniciar la fabricació moderna de productes manufacturats, com el cotó.
Però si hem de parlar d'un segle industrial a Catalunya ens hem de centrar en el segle XIX i la producció cotonera, amb les reconegudes indianes; tot i que també la indústria de llana, les fàbriques de paper, de vidre o les de transformació d'aliments.
 |
| Exemple d'indianes. Font: MNAC |
En l'actualitat, alguns d'aquests elements industrials han caigut en desús, però els gestors del patrimoni treballen per integrar-los en la societat i concebre'n nous usos que permetin conservar-los i fomentar-ne la seva memòria.
Us adjuntem el link del nou web dedicat als paisatges industrials de Catalunya, creat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya. I us animem a visitar el seu interactiu per a conèixer una mica millor aquest tipus de patrimoni que també ens parla de la nostra història.
Una altra vegada, una proposta de gestió patrimonial fent us de les TIC!
