Per aquest cap de setmana hi ha programada una visita guiada a l'exposició "Abans del diluvi: mesopotàmia 3.100-2.100 aC". La visita d'aquesta exposició ens trasllada a reflexionar sobre el patrimoni cultural en temps de guerra.
La guerra és el pitjor enemic del patrimoni cultural. Només hem escrit una frase, però la seva força i contundència ens pot provocar inquietud. Aportem els tres eixos que ataquen directament el patrimoni cultural en temps de guerra:
1r.- el que militarment s'anomenen danys col·laterals. Són els danys o destrucció provocats en el curs d'un atac a un objectiu militar legítim. L'anul·lació de l'objectiu legitima la destrucció del patrimoni.
2n.- el patrimoni cultural esdevé botí de guerra fàcil, del qual molts se'n lucraran. És l'espoli en essència pura.
3r.- sovint trobem destruccions intencionades d'edificis o artefactes que tenen importància religiosa o cultural. Amb ella es vol fer desaparèixer els símbols materials d'un grup ètnic, cultural o religiós i debilitar-lo. D'això se'n diu neteja cultural.
Malgrat que en el primer dels supòsits també hauríem de fer una valoració de si realment cal que el patrimoni sigui susceptible del que anomenen danys col·laterals, ens centrarem, en aquest escrit, en les altres dues causes de destrucció aportant dos exemples recents.
El primer exemple gira entorn a l'Afganistan i la destrucció intencionada per motius religiosos. L'any 1996, els talibans van arribar al poder i van publicar un edicte segons el qual es prohibia la representació figurativa, quedant exempts en aquell cas els objectes culturals antics. Malgrat tot, el 1997 un cap talibà va amenaçar amb la destrucció dels dos budes monumentals de Bamiyán. En un acte d'iconoclàstia, el 2001 el cap dels talibans va donar l'ordre de destruir tots els ídols religiosos, destruint els budes de Bamiyán.
El segon exemple se centra en l'inici de la guerra de l'Iraq i el saqueig del museu de Bagdad. Tres setmanes abans de l'inici de l'actual guerra, el personal del museu va tancar les portes de la institució per preparar-se davant possibles atacs militars. Van traslladar totes les peces petites a magatzems i refugis antiaeris. Els objectes de grans dimensions, que no es van poder moure, es van deixar in situ protegits, davant possibles atacs, amb grans matalassos de goma-espuma .
En iniciar-se la guerra, el museu va ser saquejat per dos tipus de persones, els professionals i la multitud incontrolada que anava a la cerca de tresors per vendre al mercat negre. Tot i que el guarda va demanar a les forces nord-americanes que protegissin les portes del museu, aquests no ho van fer i actualment ens hem de lamentar de la pèrdua de 30 peces de grans dimensions i de més de 12.000 peces petites.
Proposem una reflexió entorn als efectes devastadors de les guerres i a la insuficient protecció legal dels béns culturals.
Amb aquest escrit, us animem a visitar l'exposició d'una de les cultures més fascinants de la història!
