El tió, una tradició medieval

En un bloc on parlem de patrimoni cultural no podem deixar de parlar d'una de les tradicions populars més estimades i més arrelades al nostre país: fer cagar el tió. Ens agrada que les cases tinguin d'hoste, per uns dies, el tió. Que el mimin, que li donin menjar i beure i que la nit de Nadal es reuneixin tots al seu voltant, amb els ulls brillants de l'emoció, esperant quines sorpreses cagarà.

La tradició de tenir el tió la nit de Nadal a casa comença a l'edat mitjana. En aquell temps, es tallava un dels troncs més grossos del bosc i es posava prop de la llar de foc. Amb l'escalfor del foc, la fusta perdia l'humitat i s'assecava. La nit de Nadal, el tronc es posava al foc i es deixava cremar tota la nit. Essent el tronc més gros que s'havia trobat, donava l'escalfor necessària per passar tota la nit amb la família. Un cop cremat, l'endemà, el dia de Nadal, es guardaven les cendres del tronc per utilitzar-les com adob dels camps. D'aquesta manera el tió donava dos regals impagables a la família per Nadal: l'escalfor necessària en una de les nits més fredes de l'any i l'adob per les terres i els cultius.

Amb el pas dels segles, el tió va començar a cagar regals. En un principi portava dolços, torrons i neules per acompanyar els àpats de les festes. Darrerament els tions porten moltes més coses i, inclús, ara ja tenen cara i barretina!!

Siguin com siguin, caguin més o caguin més, el que tenim clar és que fent cagar el tió mentre cantem la seva cançó fomentem el coneixement del nostre patrimoni cultural. Passem el coneixement de la tradició de generació a generació i, com ja vam dir, només coneguent el patrimoni aconseguirem que s'estimi. I només estimant-lo el podrem protegir!

Gaudiu de les festes de Nadal i que el tió us cagui moltes coses.

Prepareu els bastons!!!!!!